CICLE MIRADES. Novembre 2006
BARCELONA, MIRADES EQUIDISTANTS
Barcelona ens ofereix tantes mirades, com habitants en té. En aquest cicle MIRADES, intentarem fugir de la visió institucional, per acostar-nos als ulls dels seus ciutadans.
Totes les projeccions a la Casa Elizalde (C/Valencia 302). 20 hores. Entrada gratuïta
Dijous 9 de novembre 2006
TEMA: PERSONATGES DE BARCELONA
Amb la presència d’algun component de l’equip
La dama dels coloms (12 minuts) 2005
Realitzadors: Bonaventura Durall y Sergi Martí
Premis:
1er premis documental creatiu UAB
Premio AV FAD de documental.
Barcelona, Barri de Sarrià. Maria viu amb una sola obsessió: donar de menjar als coloms. Però els seus veïns no veuen amb bons ulls aquesta ocupació. El conflicte està servit.
Un tal Eusebi (27 minuts) 2003
Realitzador: Iban del Campo
Iban del Campo, director del documental "Un tal Eusebi" diu, "Vaig conèixer a Eusebi quan érem veïns del barri de Gracia. Eusebi vivia en uns baixos al costat del meu portal, jo vivia al primer. Des del meu balcó sentia les notes d’un piano que venien des del pati interior de casa seva ".
"Des del principi vaig sentir curiositat per conèixer a aquell bohemi de 80 anys.. Sentia davant d’ell quelcom semblant a l’admiració i el respecte que en altres cultures s’ha tingut o es té als més vells de la tribu, als savis, als bruixots".
“Jo no tinc por de la mort, és un traspàs. Quan em varen jubilar em volia suïcidar, però una veu gloriosa em va dir: "¡No home, no. No el llencis. Tens l’ànima d’artista. Treballa en això i ja veuràs com seràs feliç...!
Y així ha estat, i fins que em mori ho seguiré fent.”
L'Eusebi
----------------------------------------------------------------
Dijous 23 de novembre 2006
TEMA: UNA BARCELONA QUE JA NO EXISTEIX
Presentació i fòrum a càrrec de Jordi Hernández, cap de producció del film
Yo soy así (98 minuts) 2000
Realitzadora: Sonia Herman Dolz
Artistes: Mario del Valle, Maruja Villarreal, Juan José Vara del Rey, Carmen de Mairena, Gilda Love, Enrique Martí, Concha Marcos, Da Costa,Jordi Soler,La Manuela,Cabiria la Dulce i Mónica
Destaquem la seva sel·lecció en el festival internacional de cinema de París (2000); el premi a la millor pel·lícula al festival internacional de cinema de Lisboa (2000) i un premi FAD en Barcelona (2001).
“Mario fa trenta anys que viu en una petita habitació del quart pis d’una casa sense ascensor. Quan arriba la nit es transforma en dona per a treballar en un cafè musical. Amb altres artistes d’edat avançada, actua cada nit davant una reduïda audiència a la Bodega Bohèmia, un petit local de varietés al barri del Raval. La principal cançó de Mario porta per títol “Yo soy así”, en la que es ridiculitza a sí mateix. Un dia, Mario i els altres artistes es veuen sorpreses per la notícia del tancament del local i de que no tindran feina.
La pel·lícula recull els últims dies de Mario com a transformista i ens permet ser testimonis de l’última funció de la Bodega Bohèmia, local únic del raval barceloní.”
Presentació i fòrum a càrrec de Jordi Hernández, cap de producció del film
Yo soy así (98 minuts) 2000
Realitzadora: Sonia Herman Dolz
Artistes: Mario del Valle, Maruja Villarreal, Juan José Vara del Rey, Carmen de Mairena, Gilda Love, Enrique Martí, Concha Marcos, Da Costa,Jordi Soler,La Manuela,Cabiria la Dulce i Mónica
Destaquem la seva sel·lecció en el festival internacional de cinema de París (2000); el premi a la millor pel·lícula al festival internacional de cinema de Lisboa (2000) i un premi FAD en Barcelona (2001).
“Mario fa trenta anys que viu en una petita habitació del quart pis d’una casa sense ascensor. Quan arriba la nit es transforma en dona per a treballar en un cafè musical. Amb altres artistes d’edat avançada, actua cada nit davant una reduïda audiència a la Bodega Bohèmia, un petit local de varietés al barri del Raval. La principal cançó de Mario porta per títol “Yo soy así”, en la que es ridiculitza a sí mateix. Un dia, Mario i els altres artistes es veuen sorpreses per la notícia del tancament del local i de que no tindran feina.
La pel·lícula recull els últims dies de Mario com a transformista i ens permet ser testimonis de l’última funció de la Bodega Bohèmia, local únic del raval barceloní.”
--------------------------------------------------------------------
Dijous 30 de novembre 2006
TEMA: VISIONS DE BARCELONA DES DEL MASTER EN TEORIA I PRÀCTICA DE DOCUMENTAL CREATIVO DE LA UAB
Amb la presència dels realitzadors
Suburbano (24 minuts) 2004
Realitzadors: Almudena Castillo i Gonzalo G. Velasco
El metro de Barcelona, i en general, el metro de qualsevol ciutat moderna, és un laberint inextricable on l’home i la màquina conviuen en perfecte simbiosi sota el pes asfixiant d’un entorn fosc i rutinari. Sota terra, existeix un microcosmos molt especial, un món en miniatura del que tots formem part i que no és més que el revers literalment tenebrós de l’exterior. El metro de Barcelona deixa empremta en les vivències particulars de cada persona, tornant-les, d’aquesta manera, col·lectives.
Ciudades sin fin (27 minuts) 2001
Realitzador: Martín Sappia
Ciudades sin fin, es un documental de viatge, un diari de viatge que rastreja ciutats imaginàries i que construeix un viatger itinerant. Es un assaig audiovisual que reconstrueix el contacte d’un home amb la ciutat que li és aliena, amb els homes i les dones que hi habiten i que viatgen en ella.